Un tema molt controvertit: mentre uns asseguren que no existeix i que no es tracta ni tant sols d’una malaltia, cada dia se’n diagnostiquen més casos
La gran complexitat de la dolència fa que hi hagi opinions per tots els gustos, i poques evidències científiques. Continua la investigació, però la realitat és que cada vegada hi ha més gent que s’hi acull.
La sensibilitat química múltiple s’entén al nostre país com una malaltia des de 2014. Així com en d’altres països com Alemanya, Japó o Àustria també és reconeguda com a tal, en d’altres no. Es sol relacionar amb la fatiga crònica, la fibromiàlgia i problemes més psicològics com els trastorns obsessius compulsius o la depressió. Concretament la podríem definir com una malaltia crònica que es caracteritza per que l’organisme ofereix una resposta negativa exagerada a determinades substàncies de l’ambient, de productes quotidians, dels aliments o l’aigua que no són d’origen natural.
Aquests components no estan considerats tòxics i estan presents en quantitats petites en moltes situacions de la nostra vida quotidiana. No acostumen a presentar problemes per la majoria de la població, almenys no directament, però si que en molts casos es consideren perillosos a la llarga o mesclats entre ells. Molts també apunten com a possibles causants de malalties cada vegada més freqüents, com alguns tipus de càncer, Alzheimer, etc.
Parlem d’elements que podem trobar molt fàcilment a casa nostra, al lloc de treball i al carrer: pintures, productes de neteja, cosmètics, fragàncies, conservants, etc. Els mateixos als que fem referència quan utilitzem el nostre lema #VivirLibreDeQuímicos. No els considerem perillosos i, per tant, hi interactuem a diari mentre ens van apareixent diferents símptomes que no sabem relacionar.
La sensibilitat química múltiple es caracteritza per tenir causants de naturaleses molt diferents, i presentar conseqüències també molt diverses. Els símptomes varien en intensitat, durada, origen i freqüència, però els més habituals acostumen a començar en l’aparell respiratori: sensació de taponament, tos, irritacions, etc. Tot i que també són molt comuns en l’aparell digestiu (inflor, nàusees, síndrome del colon irritable…), la pell i/o neurològics com la pèrdua de memòria o concentració, així com la depressió i l’insomni.
Sobretot aquests últims són els més preocupants, ja que a mesura que la malaltia és més greu, la persona no es sent compresa i degut als brots, va agafant una actitud d’aïllament de la societat. En molts casos, els malalts acaben perdent la feina i se senten rebutjats per la comunitat. A més, es gasten molts diners en productes especials i teràpies que els ajudin, i això també els pot comportar problemes econòmics.
No existeix una cura a la dolència. Només es poden intentar alleujar els símptomes, intentant millorar la qualitat de vida dels pacients i evitar tantes substàncies d’aquest tipus com puguem. Això és molt difícil ja que concentracions molt petites ja provoquen reacció, i sovint no es diagnostica concretament de quina o quines substàncies es tracta ja que són molt diverses i afecten sistemes molt diferents.
Per això és molt important seguir investigant aquesta malaltia, i intentar desfer-nos de tants productes d’aquest tipus com puguem. Podem començar utilitzant productes de neteja ecològics i cosmètics naturals, així com intentant menjar menys ultraprocessats.